Print bookPrint book

Com fer un treball escrit

Dossier que explica com fer un treball escrit

Site: Institut Poblenou - Espai virtual
Course: Seguiment Pla d'empresa
Book: Com fer un treball escrit
Printed by: Guest user
Date: Monday, 27 May 2024, 2:20 PM

1. Introducció

En la realització de treballs no només hem de tenir cura del contingut i desenvolupament d’aquest si no que hem vigilar la seva presentació, ja que aquesta denota l’actitud i predisposició del l’alumne vers el treball. A més a més una bona presentació afavoreix la comprensió i avaluació dels seu contingut.

2. Portada

La portada ha d'ocupar una pàgina sencera i ha de contenir el nom del institut, el títol del treball, l’àrea o crèdit en el que s’ha realitzat el treball, nom de l’alumne, curs, professor que ha tutoritzat el treball, població i data de lliurament o realització.

Evitarem utilitzar excessius colors i lletres que s’allunyin d’una imatge de serietat i donin al treball un aspecte infantil. El criteri que ens ha de guiar en la seva realització ha de ser la claredat i senzillesa. Per afegir una nota de color podem col·locar alguna imatge de fons.

Exemple:

3. Índex

L’índex ha de ser una guia per al lector del treball per tant aquest no ha de ser excessivament exhaustiu ni massa breu ja que tant l’excessiva informació com la manca d’informació provoquen dificultats en la ubicació i localització dels diferents continguts. Així hem de cercar un índex equilibrat on com a suggeriment s’inclourien com a màxim dos nivells de subapartats. S’ha de indicar el títol o subtítol i la pàgina on comença, no es posa la pàgina on finalitza, per tant és incorrecte posar:

Exemples:

Títol 1__________________1 a la 8

Subtítol 1 .1______________9 a la 15

ÍNDEX

TÍTOL1_____________________________1

     SUBTÍTOL 1.1____________________ 2

             SUBTÍTOL 1.1.1______________ 3

Tot i que la tendència actual és que es justifiqui tot a l’esquerra. Quedaria, doncs, d’aquesta manera:

TÍTOL1_____________________________________1

SUBTÍTOL 1.1______________________________  2

SUBTÍTOL 1.1.1_____________________________ 3

4. Cos del treball

El cos del treball s’ha de presentar de manera ordenada, neta i sense faltes d’ortografia. S’ha de tenir cura de la redacció del treball i l’argumentació dels supòsits i conclusions que es facin. S’ha de posar un encapçalament (posarem el títol del treball i el crèdit per exemple )i peu de pàgina (com a mínim posarem la numeració de les pàgines. Podem posar també anotacions d’aclariment o altres referències que creiem adients com poden ser el curs, etc)

Exemple:

4.1. Introducció

En la introducció s'exposen els objectius del treball, la seva relació amb altres treballs, les circumstàncies acadèmiques o històriques que l'han propiciat i la metodologia emprada.

No és tracta d'un capítol del treball (en tot cas s'ha de numerar com a capítol 0) i no ha de donar detalls sobre la investigació realitzada, els resultats, les conclusions ni les recomanacions.

Caldrà exposar de manera clara i concisa la base teòrica en què es fonamenta el treball. Es tracta de contextualitzar el treball que s’ha fet i per això s’hauran d’explicar els conceptes bàsics relacionats amb el tema que s’ha investigat.

4.2. Objectius i metodologia

En la introducció s'exposen els objectius del treball, la seva relació amb altres treballs, les circumstàncies acadèmiques o històriques que l'han propiciat i la metodologia emprada.

No és tracta d'un capítol del treball (en tot cas s'ha de numerar com a capítol 0) i no ha de donar detalls sobre la investigació realitzada, els resultats, les conclusions ni les recomanacions.

Caldrà exposar de manera clara i concisa la base teòrica en què es fonamenta el treball. Es tracta de contextualitzar el treball que s’ha fet i per això s’hauran d’explicar els conceptes bàsics relacionats amb el tema que s’ha investigat.

4.3. Nucli de l'informe

El nucli de l'informe conté informació, distribuïda en capítols, sobre els mètodes de treball seguits, les lleis aplicades, els càlculs realitzats, descripcions i dibuixos dels resultats obtinguts i la interpretació i anàlisi d'aquests resultats.
Els capítols es poden dividir en apartats i aquests en subapartats cadascun amb el seu encapçalament.

Les descripcions han de ser suficients perquè un especialista en la matèria pugui seguir i comprendre les etapes del treball sense dificultat. S'inclouen en el text totes les il·lustracions, taules i fórmules essencials per a la comprensió del treball.
Si es vol ampliar la informació amb materials complementaris no essencials per a la comprensió del text (detalls de procediments aplicats, demostracions matemàtiques, taules) s'inclouen en els annexos.

4.4. Resultats i interpretació

S’han d’exposar de la forma més adient els resultats obtinguts. L’ús de taules i els gràfics

que se’n deriven sembla la forma més ajustada de mostrar aquesta informació.
Cal analitzar i interpretar, d’acord amb el marc teòric, les dades obtingudes. Cal relacionar les dades obtingudes amb les hipòtesis formulades per tal de poder-ne realitzar una verificació o refutació, segons el cas.

4.5. Conclusió

S’han d’exposar de la forma més adient els resultats obtinguts. L’ús de taules i els gràfics

que se’n deriven sembla la forma més ajustada de mostrar aquesta informació.
Cal analitzar i interpretar, d’acord amb el marc teòric, les dades obtingudes. Cal relacionar les dades obtingudes amb les hipòtesis formulades per tal de poder-ne realitzar una verificació o refutació, segons el cas.

4.6. Agraïments

En aquest apartat agrairem a aquelles persones o institucions que han fet possible el treball, tant per si ens han facilitat informació com si han revisat el contingut o per altres motius.

4.7. LLista de referències

La llista de referències és una relació de totes les fonts consultades (llibres, enciclopèdies, articles, vídeos, CD-ROM, webs...) en les quals es basa el treball. En el nucli del treball es fa referència a aquesta llista quan es cita alguna d'aquestes fonts.

5. Bibliografia

( Extracte de les normes de Vancouver per referències bibliogràfiques)

Són les fonts d’informació utilitzades per a la realització del treball: el llistat de llibres, publicacions i pàgines web que hem consultat (bibliografia i webgrafia)

5.1. Llibres

a.1 Llibres o monografies: Autor. Títol. Edició. Lloc: Editorial; any. Col·lecció, número

a.2 Publicacions periòdiques: Autor(s).Títol de la publicació. Any, mes, numero

5.2. Webgrafia

Escrivim l’adreça tal i com apareix a la pantalla de l’ordinador (per molt llarga que ens sembli) i la data en la que em fet la consulta (hem de recordar que els canvis a internet són constants)

6. Annexos

Els annexos s’utilitzen per presentar :
Material que no pot col·locar-se en el nucli de l'informe a causa de la seva mida (plànols, dibuixos...) o de la seva naturalesa (vídeos, CD-ROM).
Material complementari (detalls complets de procediments aplicats, demostracions matemàtiques, il·lustracions i taules) que en el nucli de l'informe alteraria la presentació lògica i ordenada del treball.
Documentació d’interès per al lector de l'informe i que no es cita a la llista de referència.
Descripció detallada d’equips o programes utilitzats.
En el cos del treball podem incloure anotacions que facin referència als annexos.

7. Aspectes a tenir en compte en el format

Aspectes que has de tenir en compte per que el treball quedi polit 

7.1. Les cites

Quan es consultin fonts bibliogràfiques i es reculli informació sobre els temes que ens interessen, s’ha de recordar que s’està acudint a informació aliena. No són idees nostres. És evident, però , que el nostre treball no por ser una còpia d’altres llibres, per tant, la redacció de les informacions que ens han de portar al tema concret s’elaborarà a partir de la nostra cultura i de les fonts d’informació, però no es copiarà.

Ara bé, quan cal tractar una idea molt concreta, sobretot si és fonamental per al nostre discurs, i aquesta idea no és nostra, s’ha de citar literalment entre cometes, tot informant d’on s’ha tret (per això serveixen les cites a peu de pàgina). Després es pot comentar, ampliar etc... segons interessi.

Per citar, en general (si la cita és de més d’una o dues línies), es farà un apart (un canvi de línia), es farà una sagnia més profunda del text citat, i aquest serà imprès en un mida de lletra una mica més petit i un interlineat més prim (hi ha un exemple en el següent apartat). Al final del text citat es posarà un número exponencial que ens donarà la referència de la nota a peu de pàgina (en la nota a peu de pàgina es donarà la referència bibliogràfica de la cita amb la pàgina que correspongui). Si no es disposa de processador de textos, no serà possible minorar la mida, per tant la cita anirà entre cometes, igual que si estigués a dins del text perquè és molt curta.

7.2. Les notes a peu de pàgina

Serveixen per indicar l’origen de les cites; afegir referències bibliogràfiques de reforç pel tema que tracta la cita; per introduir una cita de reforç que es pensa que destorbaria el text del treball; per corregir afirmacions de la cita; per oferir traduccions de la cita, si aquesta va en idioma original estranger; per pagar deutes amb autors a qui es deuen idees fonamentals del nostre treball.

Però per sobre de tot, la primera: per indicar l’origen de les cites. Per exemple, m’agradaria recordar les paraules d’Stendhal sobre la inefabilitat de la música:

 

"He intentado analizar el sentimiento que en Francia tenemos por la música. La primera dificultad está en que las sensaciones que nos produce este arte encan- tador son dificilísimas de expresar en palabras." 1

Com es veu (mirar la cita a peu de pàgina), també està redactada amb una mida de lletra inferior al de la resta del text (encara que no és obligatori)


-------------------


1. Stendhal (Henry Beyle): Una interpretación sensual del arte; Tusquets,

Barcelona, 1984, pág.77

7.3. Marges i espais

Com es pot veure, tot aquest dossier està redactat sota unes normes de presentació gràfica. Els marges es respecten sempre, i també els espais. Però, quines mides tenen?.

És evident que no hi ha unes mides absolutes, però sí uns models. Els marges són els espais en blanc, sense text, que queden en el full a les seves quatre bandes i que perfilen el text. S’ha de tenir en compte que el marge esquerre rebrà les grapes o espirals o un altre sistema d’enquadernació, per tant haurà de ser més ample (uns 3.5-4cm).

Respecte al marge inferior, haurà de ser bastant ample, per si ha d' incloure notes a peu de pàgina (quan una nota és molt ample i no hi cap en un peu de pàgina, es continuarà en el següent peu de pàgina). El marge inferior haurà de tenir uns 4- 5cm.

Els marges superior i dret solen ser iguals, d’uns 2.5-3 cm.

En relació als títols, els processadors de textos tenen un ampli ventall d’estils de lletra. Serviran per distingir dels més generals (més grans, més destacats) als més particulars (més petits, menys destacats). A més, els títols representen

 

apartats i, per tan, aniran identificats amb números. Els capítols portaran només un número, els apartats dels capítols dos números i el subapartats tres números (no solen necessitar-se més). És a dir:

1. CAPÍTOL
1.1 Apartat

1.1.1. Subapartat

Els sagnats que s’acaben de mostrar no són obligatoris. El que cal sobretot, recordar és seguir una norma general i seguir-la durant tota la redacció.

Els títols i títols d’apartats no es poden deixar sols al final de pàgina.

Els interlineats seran, com a mínim, d’un i mig d’un processador de textos i amb una lletra de 12 punts.

Cal recordar que després de cada punt i a part s’ha de sagnar tres o quatre espais (polsar tres o quatre vegades la barra d’espai d’interlletra ), per a destacar clarament cada paràgraf del discurs.

7.4. Subrratllats i majúscules

Aquestes dues maneres de destacar un text són les úniques de què disposa una màquina d’escriure, però els processadors de textos tenen, a més a més, la negreta i la cursiva.

Les majúscules es deixaran per als títols de capítols.

El subratllat s’utilitzarà per a títols d’apartats ( si no tenim processador de textos) i per a tots els usos de les cursives ( si no tenim processador de textos).

La lletra cursiva servirà per a les paraules estrangeres d’ús no comú, noms científics en llatí, termes tècnics que es vulguin destacar, frases senceres que es consideren crucials per a la enunciació de la tesi o demostració final de la recerca, títols de llibres ( no "títols d’articles o revistes", que van entre cometes),títols de poemes, quadres o obres d’art en general, noms de diaris o revistes.

 

La negreta només s’utilitzarà en els títols i, amb molta prudència, en el text, i només quan sigui necessari destacar una paraula o una frase important per ser detectada enmig del text i poder anar ràpidament pels apartats tot seguint l’organització temàtica.

Les cometes s’utilitzaran per destacar "cites textuals". És clar que hi ha tipus de cometes. Però la diferència d’ús, a aquestes altures, és "massa metafísica", com va dir Descartes quan va adonar-se que el menjar se li estava cremant mentre ell destriava què era i què no era el Ser.

7.5. Fotos, dibuixos i gràfics

Aquestes dues maneres de destacar un text són les úniques de què disposa una màquina d’escriure, però els processadors de textos tenen, a més a més, la negreta i la cursiva.

Les majúscules es deixaran per als títols de capítols.

El subratllat s’utilitzarà per a títols d’apartats ( si no tenim processador de textos) i per a tots els usos de les cursives ( si no tenim processador de textos).

La lletra cursiva servirà per a les paraules estrangeres d’ús no comú, noms científics en llatí, termes tècnics que es vulguin destacar, frases senceres que es consideren crucials per a la enunciació de la tesi o demostració final de la recerca, títols de llibres ( no "títols d’articles o revistes", que van entre cometes),títols de poemes, quadres o obres d’art en general, noms de diaris o revistes.

 

La negreta només s’utilitzarà en els títols i, amb molta prudència, en el text, i només quan sigui necessari destacar una paraula o una frase important per ser detectada enmig del text i poder anar ràpidament pels apartats tot seguint l’organització temàtica.

Les cometes s’utilitzaran per destacar "cites textuals". És clar que hi ha tipus de cometes. Però la diferència d’ús, a aquestes altures, és "massa metafísica", com va dir Descartes quan va adonar-se que el menjar se li estava cremant mentre ell destriava què era i què no era el Ser.