Consells per realitzar una presentació oral

3. Durant la presentació

• Primer, has de respirar profundament. A continuació, cal començar amb una frase preparada. Està comprovat que el principi és el moment de màxima tensió; un pic superat aquest moment, la resta surt amb més fluïdesa. Per això és bo tenir preparada la primera frase i ser capaç ̧ de dir-la fins i tot sense pensar. Un típic exemple de frase introductòria és: ”Bon dia, el meu nom és... Avui parlaré sobre la fotosíntesi”.

• Després de presentar-se un mateix, cal explicar l’estructura de la presentació. ́ Es molt important que el públic conegui el que passarà durant la resta del temps. La forma habitual de fer això és mostrant un índex de la presentació.

• No obstant això hi ha moltes persones que consideren que abans de mostrar un índex cal haver introduït mínimament el tema de la presentació. D’aquesta manera, els assistents poden entendre millor l’índex.


• En qualsevol cas, els primers minuts d’una presentació s’han de dedicar sempre a captar l’atenció dels assistents.


• És fonamental començar amb conceptes senzills, que tothom pugui entendre, i explicar per que el tema del qual es parlarà és important. Per exemple, què és més motivant, començar amb una equació i anar explicant el significat de

cada lletra o començar amb un exemple de la vida quotidiana i després derivar l’equació corresponent?
• L’organització del contingut és segurament la part més difícil de qualsevol presentació i, a més, depèn molt del que s’estigui tractant. Una regla general és que s’ha d’intentar anar sempre del més general al més particular.

• Somriu al públic.


• L’actitud corporal és fonamental:

S’ha de parlar amb veu alta i clara, un poc més lentament de l’habitual i vocalitzant correctament.

S’ha de mirar al públic durant tota la presentació, però sense fixar-se en una persona en particular. Per exemple, és molt típic que un alumne expliqui cap al seu professor, sense mirar a la resta de companys.

És convenient moure’s durant la presentació, però s’ha de tenir en compte que un excessiu moviment pot esgotar al públic. La persona que parla ha de contagiar tranquil·litat, no nerviosisme.

Moltes persones tenen (tenim) problemes amb el moviment de les mans, perquè les mans solen evidenciar el nerviosisme de qui està parlant. Les mans s’han de moure, però no excessivament. Mai s’han de ficar a les butxaques, ni s’han de creuar davant del pit. Una bona solució és portar un boli a una ma, però un boli sense botó de pitjar, per no fer renou amb el dit gros...

• Si es fan servir transparències digitals, cal seguir algunes normes:


– S’ha de triar un tamany de lletra suficientment gran. Les lletres amb una font sense Sarifa (per exemple, Arial)
es veuen millor que les altres.
– Els colors també s’han de triar correctament. El més recomanable ́es triar una configuració estàndard: negre sobre fons blanc, groc/blanc sobre fons blau fosc o un color de lletra fosc(verd , vermell, marrons foscos) sobre un fons clar amb o una imatge amb marca d’aigua.
– No s’ha d’abusar de les animacions. Al públic normalment no li agrada que el text vagi apareixent línia a línia.
Fes servir poques animacions i faran més efecte.
– Assenyala directament sobre la pantalla, no sobre el retroprojector. No assenyalis amb timidesa perquè si ho fas així, ningú veurà el teu gest. Cal mantenir la mà a la pantalla durant una bona estona.
– Les transparències no són una transcripció de tot el que s’ha de dir. Només han d’incloure el text essencial i mai s’han de llegir com si fossin un guió. Cal evitar sempre les transparències molt carregades de text.

• Mentre s’escriu a la pissarra no és convenient parlar. El més probable és que la veu no arribi fins al públic.


• Durant tota la presentació cal controlar el temps. S’ha de tenir un rellotge a la vista i s’ha de consultar sovint.


• No s’ha d’intentar accelerar al final de la presentació per poder dir més coses. Al contrari, s’ha d’acabar amb calma.Si no hem tingut temps de dir tot el que volíem, és segurament per haver fet una mala planificació i ja no té remei.
Els darrers minuts s’han de dedicar sempre a resumir el que s’ha explicat i a ressaltar els aspectes més importants del que s’ha dit.


• La darrera frase també ha d’estar preparada perquè és una de les més difícils. És absolutament inacceptable concloure amb una frase de l’estil: ”I... bo... ja està!”. Es pot dir, per exemple: ”I amb això dono per acabada la
meva presentació, moltes gràcies per la vostra atenció”.


• Si després de la presentació es fan preguntes, cal escoltar molt atentament i deixar acabar. Si no s’entén alguna part de la pregunta, s’ha de demanar un aclariment, sense vergonya. Molts conferenciants, abans de respondre l’interrogant repeteix la pregunta que li han fet, només per assegurar-se de que l’ha entès correctament. Les respostes han de ser concises i molt respectuoses amb la persona que pregunta.