Pla Econòmic i Financer

1. Introducció

El pla econòmic i financer esdevé la síntesi dels aspectes econòmics del pla d’empresa, les magnituds bàsiques del qual s’obtenen a partir dels diversos apartats del pla. Per tant, per ser coherent és necessari que les dades coincideixin amb les obtingudes en cada un d’aquests apartats. 

Així, per exemple, de les previsions de vendes i dels preus definits se’n desprendran els ingressos previsibles de l’empresa. 

Les despeses de producció, d’adquisició de primeres matèries i d’altres han d’aparèixer també aquí, així com les despeses de constitució de l’empresa o les despeses de personal.

 El pla financer, sempre que es compleixin les circumstàncies previstes en el pla, evidenciarà la viabilitat o no del projecte de negoci. 

En aquest pla fóra també interessant, si es tenen els coneixements adients, realitzar un estudi de la viabilitat de la inversió del projecte a través del càlcul del valor actual net (VAN), de la taxa interna de rendibilitat (TIR) i el criteri del pay-back o termini de devolució. També resulta interessant el càlcul d’algunes ràtios com la de rendibilitat, de solvència, d’endeutament, de liquiditat i d’altres.

2. Pla d’inversions i de necessitats inicials

Representa el càlcul de la inversió inicial, així com de la forma de titularitat dels actius de l’empresa. Inclourà el desemborsament necessari per finançar tant l’immobilitzat material (local, maquinària, mobiliari i  utillatge, equips informàtics i d’altres) com l’immaterial (despeses de constitució, de primer establiment, drets de traspàs i d’altres) i les existències necessàries per cobrir l’estoc inicial. També cal incloure un estoc de tresoreria per fer front a pagaments inicials, i això permetrà alleugerir les tensions de tresoreria durant els primers mesos d’activitat.

3. Pla de finançament

El finançament de la inversió inicial i de les altres necessitats podrà fer-se mitjançant finançament extern o bé mitjançant finançament propi. Aquest finançament haurà de tenir en compte el finançament del fons de maniobra necessari per al desenvolupament de l’activitat normal de l’empresa. Es tracta que el total de recursos sigui igual al total de les necessitats estimades en l’apartat anterior. -> PLA D’INVERSIONS I NECESSITATS, PLA DE FINANÇAMENT 

4. Compte de resultats previsional

Mostra els beneficis esperats per l’empresa com a diferència entre ingressos i despeses. És important especificar tant les diferents partides que determinen el compte de resultats com la seva tendència i evolució, destacant com poden afectar els canvis al resultat global de l’empresa.

L’ingrés principal prové de les vendes quantificades en el pla de vendes, les despeses es trobaran especificades en els diferents apartats del pla d’empresa (cost de les vendes, amortitzacions i provisions, despeses comercials, de personal, d’administració i generals, de subministrament extern, financeres, tributs i tota la resta). També convé especificar les diferents hipòtesis que s’han considerat a l’hora de calcular les diferents partides que formen els comptes de resultats. 

És interessant fer totes aquestes previsions considerant diferents escenaris (negatiu, positiu, òptim) per poder estar preparats davant de les diferents necessitats que requerirà cadascun d’aquests casos.

5. Previsió de tresoreria

Permet observar la liquidesa de l’empresa i, per tant, preveure les necessitats de tresoreria que puguin sorgir, mitjançant l’especificació de les partides de cobrament (per vendes o per altres conceptes), així com les partides de pagament (per compres, despeses de personal, de subministraments exteriors, de tributs, pagament de les inversions i devolucions de finançament aliè).

També cal detallar les hipòtesis considerades per al seu càlcul, considerant la possible estacionalitat de l’activitat. Això permetrà preveure a temps les mesures adients per solucionar els desequilibris de caixa que se’n puguin derivar. Convé fer-ne el desglossament cada mes.

6. Balanç de situació previsional

Mostra l’estructura patrimonial de l’empresa com a model quantitatiu de totes les decisions d’inversió i finançament considerades en el pla d’empresa.

• L’actiu no corrent recull l’immobilitzat material i intangible.

• L’actiu corrent engloba les existències, els comptes que s’han de cobrar i la tresoreria.

• El patrimoni net indica el capital social i les reserves així com els resultats de l’empresa.

• El passiu, que pot ser corrent i no corrent, indica l’endeutament de l’empresa. 

Estudiant l’evolució de les partides del balanç es pot determinar la solvència de l’empresa, és a dir, la seva capacitat per fer front a les obligacions contretes.

El pla financer ha de reflectir la capacitat de generar recursos de l’empresa que es pretén crear. Paral·lelament, ha de permetre preveure de quina manera les variacions en els costos, en els preus de venda o en les quantitats venudes dels productes o serveis modifiquen el punt mort de l’empresa, i si afecten de la mateixa manera els comptes de resultats, el pla de tresoreria,i tota la resta. 

Quan es treballa el pla financer és altament convenient tornar a revisar els altres apartats del pla d’empresa, i, d’aquesta manera, detectar possibles incoherències.

7. Punt d’equilibri de l’empresa

Un cop hem determinat el compte de resultats previ i hem definit els imports corresponents al total d’ingressos i les despeses separades entre variables i fixes podem determinar el punt d’equilibri de l’empresa.

El punt d’equilibri, punt mort o llindar de rendibilitat seria el volum de vendes que, amb el marge unitari de cobertura de cada unitat venuda, és necessari per compensar la totalitat dels costos fixos o d’estructura de l’empresa. Aquest seria el punt a partir del qual es podria entrar en la fase d’obtenció de beneficis. És a dir, el punt d’equilibri ens indica el nombre d’unitats que s’hauria de vendre perquè els ingressos per vendes siguin iguals als costos (I = CF + CV), és a dir, que el benefici sigui igual a zero.

Punt d’equilibri = previsió anual de despeses fixes / marge comercial.

La quantitat de producte “qe” és la quantitat de producte en què s’obté l’equilibri. Per a qualsevol quantitat q<qe l’empresa tindria pèrdues i per a qualsevol quantitat q>qe s’obtindrien beneficis.

 [Ex.1] Exemple de punt d’equilibri.

Un restaurant que té uns costos fixos mensuals (personal, lloguer, amortització, entre altres) per un import de 5.000 €, i que prepara menús a un preu de 10 € i on els costos variables per preparar aquests menús és de 7,5 € té (és a dir que el marge de contribució de cada menú és de 2,5 €), el punt d’equilibri per equiparar ingressos

i despeses serà de:

PUNT D’EQUILIBRI = CF/( P_qe - CVu_qe)

PUNT D’EQUILIBRI = 5000/(10-7,5) =2.000 menús mensuals

Amb 2.000 menús mensuals el benefici serà 0, no té ni pèrdues ni beneficis.