Aquestes dues maneres de destacar un text són les úniques de què disposa una màquina d’escriure, però els processadors de textos tenen, a més a més, la negreta i la cursiva.

Les majúscules es deixaran per als títols de capítols.

El subratllat s’utilitzarà per a títols d’apartats ( si no tenim processador de textos) i per a tots els usos de les cursives ( si no tenim processador de textos).

La lletra cursiva servirà per a les paraules estrangeres d’ús no comú, noms científics en llatí, termes tècnics que es vulguin destacar, frases senceres que es consideren crucials per a la enunciació de la tesi o demostració final de la recerca, títols de llibres ( no "títols d’articles o revistes", que van entre cometes),títols de poemes, quadres o obres d’art en general, noms de diaris o revistes.

 

La negreta només s’utilitzarà en els títols i, amb molta prudència, en el text, i només quan sigui necessari destacar una paraula o una frase important per ser detectada enmig del text i poder anar ràpidament pels apartats tot seguint l’organització temàtica.

Les cometes s’utilitzaran per destacar "cites textuals". És clar que hi ha tipus de cometes. Però la diferència d’ús, a aquestes altures, és "massa metafísica", com va dir Descartes quan va adonar-se que el menjar se li estava cremant mentre ell destriava què era i què no era el Ser.