Quan es consultin fonts bibliogràfiques i es reculli informació sobre els temes que ens interessen, s’ha de recordar que s’està acudint a informació aliena. No són idees nostres. És evident, però , que el nostre treball no por ser una còpia d’altres llibres, per tant, la redacció de les informacions que ens han de portar al tema concret s’elaborarà a partir de la nostra cultura i de les fonts d’informació, però no es copiarà.

Ara bé, quan cal tractar una idea molt concreta, sobretot si és fonamental per al nostre discurs, i aquesta idea no és nostra, s’ha de citar literalment entre cometes, tot informant d’on s’ha tret (per això serveixen les cites a peu de pàgina). Després es pot comentar, ampliar etc... segons interessi.

Per citar, en general (si la cita és de més d’una o dues línies), es farà un apart (un canvi de línia), es farà una sagnia més profunda del text citat, i aquest serà imprès en un mida de lletra una mica més petit i un interlineat més prim (hi ha un exemple en el següent apartat). Al final del text citat es posarà un número exponencial que ens donarà la referència de la nota a peu de pàgina (en la nota a peu de pàgina es donarà la referència bibliogràfica de la cita amb la pàgina que correspongui). Si no es disposa de processador de textos, no serà possible minorar la mida, per tant la cita anirà entre cometes, igual que si estigués a dins del text perquè és molt curta.