Mostra l’estructura patrimonial de l’empresa com a model quantitatiu de totes les decisions d’inversió i finançament considerades en el pla d’empresa.

 

• L’actiu no corrent recull l’immobilitzat material i intangible.

• L’actiu corrent engloba les existències, els comptes que s’han de cobrar i la tresoreria.

• El patrimoni net indica el capital social i les reserves així com els resultats de l’empresa.

• El passiu, que pot ser corrent i no corrent, indica l’endeutament de l’empresa. 

Estudiant l’evolució de les partides del balanç es pot determinar la solvència de l’empresa, és a dir, la seva capacitat per fer front a les obligacions contretes.

El pla financer ha de reflectir la capacitat de generar recursos de l’empresa que es pretén crear. Paral·lelament, ha de permetre preveure de quina manera les variacions en els costos, en els preus de venda o en les quantitats venudes dels productes o serveis modifiquen el punt mort de l’empresa, i si afecten de la mateixa manera els comptes de resultats, el pla de tresoreria,i tota la resta. 

Quan es treballa el pla financer és altament convenient tornar a revisar els altres apartats del pla d’empresa, i, d’aquesta manera, detectar possibles incoherències.